Sóc la Cris i estic a l’aula d’informàtica en aquests moments, visitant aquesta magnífica web que ha dissenyat en K-1000.Vull deixar constància, que en el dia en què en Dalmau i jo ens vam conèixer oficialment, entre nosaltres les noies, ja formava part de la nostra col.lecció de mots…el vam batejar com a MASTODONTE, degut a què les seves grans espatlles ens impedien veure la pissarra i seguir les classes dels il.lustres professors de primer. Vam haver de fer-nos amigues d’ell per tal de què seiès al nostre costat, i no davant!!

Mig any després, vaig tenir la sort de conèixer el "guiametenc" més enrrotllat dels 25 habitants que té el poble d’en K-1000 (Els Guiamets-Tarragona, al costat del Masroig, on tot sigui dit, vaig passar un estiu fantàstic fa 5 anys…). Ens va presentar en Francesc (en aquella època estava passant una etapa de complexe en plan Joaquín Cortés). De fet, no recordo com vaig conèixer en Francesc…però si sé que aleshores ja portava de cap a la meitat de les noies de classe…i tb en J.Clavera, quan en una prova a classe va preguntar com va nèixer l’ECU, i ell va explicar la història de dos alpinistes que arribant a dalt de la muntanya van cridar: ecuuuuuuuuu! Així es va crear l’ecu.

Però crec, que el dia més emblemàtic de tots, va ser el dia en què camí de l’estació dels ferrocates, vaig conèixer en Díes (10)…gairebé una "experiencia religiosa"…el dia següent vaig haver d’amagar-me per por de no acabar protagonitzant la segona part de Tesis…

L’altre Òscar (quina Gràcia!), el vaig conèixer a classe amb la Ponsatí, mentre cantava entusiasmat una cançó d’Eurovisió…i …ella, ella no es ella…ella es la otra, la que me excita, y quema mi ropa!!!…la, la, la,…a partir d’aquell precís moment, es va convertir en el meu ídol….( i des de que s’ha comprat el Golf jo-d-t encara més…).

En Padullés (en Raület), el vaig conèixer d’una forma tb força curiosa: va ser testimoni de l’engegada que li vaig plantar a en Humpry als passadissos de la facultat…

De les noies…bé, de les Sònies….no tinc un record massa clar de com les vaig conèixer…només recordo a la Sònia M. amb la cama trencada…i tb recordo que amb la Sònia P. reiem molt, molt, molt amb el profe de pràctiques d’introducció a l’economia…a la Sònia L. La vaig conèixer molt més tard, però tampoc tinc cap record definit…ho sento.

Bé, crec que per la meva part ja està tot dit sobre com ens vam conèixer…només espero riure tant com avui dintre d’uns anyets quan torni a llegir aquest text. Segurament amb uns kilets i arrugues (i potser fills…) de més…

Cristina Castañeda Granja Octubre 1999