-En Dalmau té una nova pretendent, la noia en qüestió és diu Judith és de Manresa, i fa 2on d'Economia, i fa tota la pinta d'estar coladeta coladeta, endavant Dalmau!!!!
- La Sonia Lopez i en Camil ara son més amics que mai, ves qui ho havia de dir fa 1 mes, la vida dona moltes voltes, esperem que no es crei més mala maror entre gent de la colla com va passar en temps passats.
- Se comenta, se habla, se rumorea: que Sonia Padilla y Oscar Gracia podrien estar començant a cultivar la seva relació, després d'haver-se'ls vist amb actitud carinyosa i amatoria en un llit dormint tots dos. Tot hi no haver-hi proves gràfiques, ho ratifica el redactor per haver viscut aquest entranyable moment.
- El passat dijous dia 21/10/99, una notable representació de la nostra colla va sortir de festa, precedit per un sopar al "huerto del cura". No hi erem tots, doncs faltaven la Sonia Miguel que estava a Madrid "por temas del corazón", la Sonia Lopez que no té accés a la festa si no es per la Sonia Miguel, la Cristina que no tenia ganes de festa, ni l'Eva que té unes obligacions que cumplir fruit del seu sí. La notícia rau en la presencia de la Mayra, que després de compartir estudis durant ja 4 anys ha sortit per primera vegada un dijous universitari, val a dir que això a sigut possible gràcies a la hospitalitat desinteresada d'un gran noi i millor persona com és en K1000. La Sonia Padilla i la Mayra van dormir a la habitació del susodit, en llits separats i preparats amb molta cura per a l'ocasió. També s'ha de destacar l'esperit servicial d'una gran persona (gran, gran) com és en Dalmau que va anar a buscar a la Mayra a Manresa amb el seu Forfy. Així com l'esperit comprensiu del Sr Padilla, que va accedir finalment (tot i les reticencies del principi) a que la seva estimada filla sortis en dijous.
El sopar va estar be pero no va matar, sobretot pel preu... però l'estrella indiscutible de la nit va ser en Levi's, la mascota entranyable... La nit va transcorre en els parametres habituals, en Francesc apareixia i desapareixia, i els altres amb moltes ganes de ballar i fer xerinola. Vam entrar gratis a Park Paladium per la intrepidesa d'en Francesc. I quan vam finalitzar la nit ja pasades les 5, vam tornar a Cerdanyola per dormir, doncs tots estavem molt cansats, després de ballar cançons inolvidables com la de "follow de leader, leader, leader, ...., follow de leader, sigueme!!!!", etc,. així com la de l'arroba i internet de Tam Tam Go. En Gracia es va unir a les ganes de dormir, va trucar a la seva mare a les 6 del matí (quina moral) i posant-se uns pantalons de raper i una samarreta de maniga curta d'en Mortadelo y Filemon (pertaneixents a en Camil) va perdre tot el prestigi que havia anat aconseguint a base de polos Ralf Laurent ...., i deixant els calçotets a terra al menjador va anar a dormir, com tots, però tots no van poder dormir, en Camil creia que el sofà era molt comode pero va tenir un desengany molt gran en comprovar que era una merda i no s'hi podia dormir, així es va aixecar i se li va ocorrer jugar amb la superconsola Master system II de Sega, però hi havia un problema, sense ulleres en Camil no veia més enllà del nas, i les ulleres estaven a l'armari de la seva habitació aixì que sense fer soroll va entrar per agafar les ulleres, amb la mala sort que va tombar el pot d'espuma d'afaitar que hi havia al davant i la Mayra es va emprenyar perque la va despertar, la Padilla dormia con un soc. Al cap d'una estona de jugar a la consola en Camil va agafar en Levi's i el va tirar damunt de l'habitació (va caure damunt de la Mayra que al cap d'una estona es despertava amb un insolit company de llit de color groc), mentre això pasava la Padilla dormia com un soc, en sentir tossir la Mayra, l'esperit civic i de voluntat social de l'hospitalari noi, va saltar i deixant la consola de banda es va preocupar per la seva salud, a la que l'únic que va contestar la noia es que el plegatin se li havia clavat al cul tota la nit i no havia pogut dormir be.
Des del sopar fins a l'hora que vam marxar del pis van passar moltes coses que no he explicat, entranyables moments que no cal escriure perque tots recordem en la nostra memoeria, almenys jo no me n'oblidaré. Tots vam quedar molt contents d'aquesta entranyable experiencia que esperem repetir en temps propers.
Els Guiamets 22/10/99